Espai Carme Thyssen

Tornar al llistat

Notícies

Exposició: (in)visible

27/07/2022

Exposició: (in)visible

Un nou repte


Aquesta exposició és un repte important i una gran aportació al projecte del futur museu. Des de 2012 a l’Espai Carmen Thyssen s'ha anat treballant diferents aspectes de la col·lecció i dels seus significants proposant al públic diferents maneres d’apropar la seva mirada a l’art, sempre tenint en compte dos objectius principals: posar en valor la col·lecció de pintura catalana, ànima del futur museu, i explicar-la amb veu del segle XXI.
La creació artística, audiovisual i tècnica d’aquesta exposició ha anat a càrrec de l'experiència de nueveojos i ha comptat amb el comissariat de Pilar Giró. En aquesta experiència digital us convidem a gaudir d’una selecció de les obres més representatives de la secció de pintura catalana de la Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza que formaran part del futur museu a Sant Feliu de Guíxols.


Art digital a plaça Abadia


La localització de l’exposició és a la Plaça Abadia. La celebració de l’exposició és del 5 al 15 d’agost de 2022 de les 22 h. a les 24 h, amb entrada gratuïta.
Mitjançant la projecció de llum banyant l’espai i el làser per a dibuixar-lo, es crearà l’efecte visual del “cub”, que recordarà la peça arquitectònica central que es construirà al recinte, seguint el projecte arquitectònic dissenyat del despatx Nieto-Sobejano, guanyadors del concurs del futur museu. Dins d’aquest "museu de llum", s’hi crearan les parets virtuals en les quals es projectaran les imatges dels quadres.
S’han seleccionat 33 obres representatives del conjunt d’autors que conformen la secció de pintura catalana de la col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza. Totes elles, excepte una de Josep Amat (que reproduïm en aquestes pàgines), en alguna ocasió s’han pogut veure físicament a l’Espai Carmen Thyssen. Aquesta decisió va en consonància amb la tasca que es porta fent des de 2012, apropant al públic la col·lecció catalana i obrint pas a tot el que està per venir.
Les obres aniran apareixent progressivament, fins a obtenir una visió simultània de màxim tres obres a la vegada. El discurs expositiu s’ha construït com si el visitant fos a dins del museu, per sales i experiències. El fil conductor és un homenatge a l’art pictòric.


Tres àmbits temàtics


Per a la presentació la narrativa de les 33 obres es distribueix en 11 diàlegs estètics organitzats en 3 àmbits temàtics.
El primer pren com a protagonista el paisatge i l’espectador podrà veure com amb el pas de les seqüències, van apareixent les figures humanes, però sense treure protagonisme a la natura.
El segon grup parteix de la figura humana com a vincle entre l’escena pintada i l’espectador. Personatges que comparteixen la intimitat dels seus espais i dels seus pensaments transformats en color.
Per últim, el tercer grup el formen obres inspirades en imatges de mar, de platja i d’estiu: es vol convidar l’espectador a l’habitar poètic del món, evocant el paradís la recerca del paradís a la terra.
La comissària de l’exposició ha creat un poema dedicat a l’art pictòric en el que ha basat el fil conductor de la narrativa de l’exposició. Cada un dels versos d’aquesta poesia organitzada en tres estrofes dona títol a una de les 11 agrupacions de l’exposició digital.
El títol, "(IN) VISIBLE" Bits of Carmen Thyssen Collection
És un joc de paraules que funciona en els quatre idiomes del públic habitual de les exposicions (català, castellà, francès i anglès). A la vegada té un doble sentit, en tant que ret un sentit homenatge a l’art pictòric des de la seva més profunda essència: la llum sense la qual tot es torna invisible.
D’una banda el títol està inspirat en la cèlebre frase de Paul Klee “l’art fa visible el que no ho és”, mostrant les peces que al museu seran allà físicament. A més, (in)visible també fa referència als conceptes que Gombrich va desenvolupar en el seu tractat Art i il·lusió i en les reflexions de Panofsky al voltant de la significació estètica de la llum. D’altra banda, seguint les passes del Museu Imaginari de Malraux, però aquest cop en comptes de fotografies físiques, aquí es tracta d’una exposició digital construïda amb llum, aconseguint una immersió en el visible d’allò invisible, convidant a la transfiguració del sentiment d’il·lusió que es projecta des de les obres d’art.
Per aquesta raó (in) està entre parèntesi, fonèticament “invisible”, gràficament “en el visible”, cercant potenciar mitjançant la poesia visual ambdós significats, unint creació i tecnologia.
Digital Exhibition, apareix al subtítol per a que el públic conegui, sàpiga, el tipus de format en el que es presenta allò que anirà a veure.


I per últim, Bits of Carmen Thyssen-Bornemisza Colletion, també és una picada d’ullet al joc del llenguatge. En anglès, perquè és la llengua vehicular de l’univers tecnològic. “Bits” fa referència a fragment, és a dir, el que realement anem a veure, una part de la col·lecció i també al com la veurem, “bits” (binary dígit) unitat d’informació mínima utilitzada en informàtica, en el nostre cas, aquesta ha estat la tecnologia que ens ha permès poder crear l’experiència expositiva d’aquest 2022.

 

Vídeo 1 (project)
https://youtu.be/xJ1sOPZ-SFU

Vídeo 2 (opinions)
https://youtu.be/VyEbOexYB1s

Vídeo 3 (general)
https://youtu.be/mpqW0or5Tfw

Vídeo 4 (making-of)
https://youtu.be/7-JIE2AO8gI

  • compartir