Espai Carme Thyssen

L'exposició

Ciutats i espais habitats

Del 13 Juliol al 19 Octubre del 2014

L'ideal en el paisatge. De Meifrèn a Matisse i Gontxarova

Col·lecció Carmen Thyssen

Des d'un punt de vista estètic, l'exposició explica l'evolució de la mirada davant del paisatge, així com el canvi en la tècnica pictòrica per traslladar les emocions rebudes.

Hi ha un tema recurrent: el paisatge de mar, i sobretot, el mar com a espai de gaudi, de vacances ; un concepte del segle XX. L'ideal en el paisatge també està representat, en els quadres de muntanyes o de jardins, com l'espai evocador del paradís perdut.

  • compartir

L'exposició pam a pam

Un itinerari per la mostra

  • I. El paisatge naturalista

    I. El paisatge naturalista

    L'estètica de la pintura naturalista tracta el paisatge de manera realista però es desvincula de la representació del natural que practicava la fotografia. La de la natura imitada parteix de l'anàlisi objectiva, gairebé científica, de la contemplació dels objectes sense abandonar del tot una contemplació subjectiva (romàntica) del paisatge.

    • Sala 1. La pintura al plein air és un dels aspectes remarcables de les obres d'aquest estil. Obres de: Jongking, Daugbiny, de Regoyos, Urgell...
    • Sala 2. Les sensacions que desperta la contemplació d'un paisatge es posen de manifest en la pintura, alhora que la percepció realista de l'entorn. Obres de: Meifrèn, Martí i Alsina, Thompson Bricher...
    • Sala 3. El llenguatge naturalista americà caminarà cap a l'impressionisme incloent, entre les seves temàtiques, el concepte de l'oci i de l'estiueig. Obres de: Homer, Carr, Duez...
  • II. Copsar l'instant

    II. Copsar l'instant

    El 15 d'abril de 1874 s'inaugura, a París, la primera exposició dels impressionistes. Entre els autors destacats que hi van participar hi havia Renoir, Sisley i Monet. Émile Zola va veure en aquests artistes allò que reclamava per a la renovació de la literatura i l'art: poder copsar les sensacions cromàtiques produïdes pel efectes de llum sobre els objectes, és a dir, copsar l'instant de la llum.

    • Sala 4. Pels impressionistes, la pintura agafa com a objecte l’experiència del paisatge. Obres de: Gauguin, Monet, Renoir, Sisley...
    • Sala 5. Els anhels de l’ideal reconeguts en els paisatges del nostre entorn immediat. Obres de: Matisse, Bonnard, Dufy, Mir, Meifrèn...
  • III. Vers el paisatge expressionista

    III. Vers el paisatge expressionista

    A principis de segle XX, com a reacció al caràcter positivista que ha pres la pintura a finals del segle anterior, s’inicia un nou moviment pictòric: l'expressionisme. Aquest, aporta una percepció més subjectiva de la realitat. Trasllada l'estat d'ànim a l'entorn creant uns espais normalment agitats i inquiets.

    • Sala 6. Els artistes empren l'art pictòric com a vehicle per a traslladar els seus sentiments, el seu estat anímic (generalment proper a la melancolia neoromàntica), i entenen l'art gairebé com un alleujament espiritual. Obres de: Kirchner, Pechstein, Rohlfs, Münter...
  • IV. Trànsit a la modernitat

    IV. Trànsit a la modernitat

    L'art del segle XX explora el llenguatge plàstic més enllà de la imitació de la natura i del que aquesta desprèn. La diversitat i la convivència de llenguatges que s'han desplegant des de la subjectivitat de l'artista donen lloc a un evident eclecticisme estètic.

    • Sala 7. Espais de complicitats, jocs i rialles. Un temps 'modern' en el que hi té cabuda l'oci i el plaer vinculats, perquè no, a un paisatge de mar. Obres de: Gontxarova, Amat, Kuhn, Sunyer...
    • Sala 8. L'ideal en el paisatge, interrogant de múltiples mirades, continua sense resposta concreta. Obres de: Andrews, Léger, Torres-García.