Espai Carme Thyssen

L'exposició

Ciutats i espais habitats

2020

Josep Amat dialoga amb l'impressionisme

On-line 2020

JOSEP AMAT DIALOGA AMB L’IMPRESSIONISME 

Mantenint-nos fidels a la manera de presentar la Col·lecció Carmen Thyssen- Bornemisza, posant en context la pintura catalana amb la pintura internacional, en aquesta ocasió us proposem la pintura de Josep Amat com fil conductor del diàleg amb mestres de l’impressionisme francès (Pissarro, Sisley, Guillaumin, Bonnard) i d’altres artistes que també s’han nodrit d’aquestes arrels estètiques (Gauguin, Dufy, Louiseau, Lebasque, Camoin, Potthast). Una passejada pictòrica per a la que s’ha seleccionat vint-i-una obres que esperem gaudiu. 

Amat no es pot definir com un artista impressionista, però sí que ha incorporat en el seu llenguatge plàstic el diàleg amb aquest moviment pictòric. Hi ha quatre conceptes clau que marquen aquestes converses i que ens poden guiar en la lectura de les obres. Tres tenen a veure directament amb el fet pictòric en general i l’impressionisme en particular: la llum, l’atmosfera i l’instant. El quart concepte, el taller al carrer, és una constant en la manera de treballar d’Amat. En la participació del diàleg cal tenir en compte que el fet de posar de relleu un concepte no exclou la presència de la resta. La pintura sempre resta oberta a la mirada.

VÍDEO INTRODUCTORI. Clic aquí

Si voleu veure tots els vídeos explicatius de cop, clic aquí:

https://www.youtube.com/playlist?list=PLpqApDBBag_Jjc1IgsAL_aWsgyVvkSMmd

 

VEURE EXPOSICIÓ

L'exposició en detall

Un itinerari per la mostra

  • Sala 1 Llum

    Sala 1 Llum

    Llegir el món a través de la pintura explorant la màgia de la llum és una de les maneres de gaudir de l’art. L’impressionisme uneix l’anàlisi de la visió i el la de la llum al servei de la sensibilitat per interpretar la forma. Les quatre peces d’aquesta sala parteixen d’indrets propers a la biografia vivencial dels artistes que les han realitzat i han estat escollides per despertar la curiositat de l’espectador en la lectura de les seves interrelacions. Si en la plasmació de la llum, la seva incidència és determinant i  el colors no són immutables, en la lectura de les obres passa el mateix quan conversen.

    La proposta és el diàleg entre La casa de l’artista a Sant Feliu d’Amat i A la vora del Marne de Lebasque, i entre El Prat de Llobregat d’Amat i Clar de sol de Bonnard.

    CLICK VIDEO

     

  • Sala 2 Atmosfera

    Sala 2 Atmosfera

    Els colors no es perceben sols sinó per relacions de proximitat. En aquest sentit, els artistes impressionistes tracten de representar l’atmosfera: les relacions entre la llum, l’espai i el temps. Durant el darrer terç del segle xix, el discurs pictòric comença a experimentar un canvi que no s’havia donat des del Renaixement. Paríis es converteix en la capital mundial de la pintura, fins a la Segona Guerra Mundial.  

    Quan Josep Amat, el 1933, vista París, el va impressionar molt i pintà intensament. En aquella estada va visitar repetidament el Louvre i el Jeu de Paume, on hi havia exposats Sisley, Pissarro, Guillaumin o Bonnard.

    Els diàlegs d’aquesta sala són entre La inundació de Port-Marly de Sisley i Rambla de Sant Feliu d’Amat, i entre El pont de l’Arquebisbat i l’absis de Notre-Dame de Guillaumin i Pont Saint Michel d’Amat. 

    CLICK VIDEO

  • Sala 3 Instants

    Sala 3 Instants

    Un mateix paisatge pot ser objecte de múltiples representacions, el tema és només una excusa per l’anàlisi de la llum i el repte d’atrapar l’instant. D’aquí les aparences successives que fan inesgotable un indret, ja sigui un carrer, un edifici, un passeig... La pintura evitava fer fonedís el moment alhora que aconseguia jugar amb la il·lusió òptica per provocar la sensació de moviment. Les ombres dels objectes es representen abandonant la tonalitat fosca i reduint els espais acolorits amb tonalitats complementàries, utilitzant, per exemple, llums grogues i ombres violetes. 

    Els diàlegs que proposats són, d’una banda, entre El carrer Clignancourt, París, el 14 de juliol de Loiseau, El casino de La Constància i Taules al Passeig d’Amat, i, de l’altra, entre Camí de Versalles, Louveciennes. Sol d’hivern i neu de Pissarro i Neu, Sant Gervasi d’Amat.

    CLICK VIDEO

  •   Sala 4 Racons de món

     Sala 4 Racons de món

    La pintura a plein air, realitzada a l’aire lliure, té els seus antecedents a l’escola de Barbizon. L’artista treballa directament al lloc on pinta i no pas al taller. En un principi, el que cercava l’artista era el contacte directe amb la natura. En el cas d’Amat, la majoria de les seves obres estan realitzades en un entorn urbà, però si quelcom el caracteritza és el fet que a ell l’apassionava traslladar el seu taller al carrer, sempre pintant a l’aire lliure. El seu estudi era allà on plantava el cavallet perquè havia trobat l’excusa, el tema, per gaudir del color. Els paisatges urbans de Josep Amat, ja siguin dedicats als carrers de París, els de Barcelona o els   de Sant Feliu, precisament tenen l’encant del com, la màgia de l’on i la il·lusió que ha prolongat el qui.  

    Els diàlegs d’aquesta sala són entre El mercat del peix, Marsella de Dufy i Mercat d’Amat, i entre El carrer Jouvenet a Rouen de Gauguin i La Criolla d’Amat.

    CLICK VIDEO 1

    CLICK VIDEO 2

  • Sala 5 Sant Feliu de Guíxols i el mar

    Sala 5 Sant Feliu de Guíxols i el mar

    Quan arribà a Sant Feliu de Guíxols el 1933, ho va fer cercant la bellesa de la llum i del paisatge de la que li havia parlat el seu amic Pau Verrié. A més, hi trobà a Isabel Girbau, amb qui es casarà i, d’aquesta manera, la seva geografia humana es dibuixarà entre Barcelona i Sant Feliu. El vincle amb París quedarà en els efluvis impressionistes que definiran part de la seva pintura. Segurament el mar i els arbres del Passeig de Sant Feliu, una natura urbana, li van proporcionar el tema perfecte per aplicar les pinzellades soltes en les que poder aplicar colors purs agrupats, que a distància espurnegen en l’ull de qui les contempla.

    Els diàlegs entre Escena de platja de Potthast i Balandres d’Amat i Port de Cassis amb dues tartanes de Camoin i Port de Sant Feliu I d’Amat, potser ens conviden a mirar allò que jha hi era però que potser no havíem vist.

    CLICK VIDEO 1

    CLICK VIDEO 2

  • Josep Amat - Biografia

    Josep Amat - Biografia

    Josep Amat i Pagès Barcelona, 1901 - 1991

    Josep Amat i Pagès va néixer a Barcelona el 13 d'abril de 1901, en el si d'una família de propietaris rurals de la comarca barcelonina del Baix Llobregat. El seu pare, Josep Amat i Aymar, feia d'administrador judicial de finques. Era un home cultivat i dotat d'inquietuds artístiques. La seva mare, Maria Pagès, originària de la mateixa comarca però nascuda a la Ciutat Comtal, s'havia educat en un ambient culte. Aficionada a la música, havia estat deixeble del pianista Vidiella.

    El camí artístic del jove Amat va començar el 1917, any en què va freqüentar el taller de l'escenògraf Ros i Güell. Una mica més tard va assistir als cursos que impartia el pintor Nicanor Vázquez a l'Ateneu Obrer de Barcelona, fins que va ingressar a l'Escola de Belles Arts de la Llotja, una institució en què es van formar molts mestres de la pintura catalana moderna. Allà va ser alumne dels pintors Fèlix Mestres i Francesc Labarta.

    La vocació de Josep Amat per la pintura es va consolidar de manera definitiva arran de la coneixença i l'amistat amb el paisatgista més prestigiós del país, Joaquim Mir, amb qui el 1925 va conviure tot un any sencer a casa seva, a Vilanova i la Geltrú. L'estreta relació amb Mir –que va ser el seu padrí de noces la primavera del 1936, quan el pintor es va casar amb Isabel Girbau– es va mantenir fins a la mort d'aquest el 1940. No obstant això, l'emancipació artística d'Amat respecte del seu mestre va tenir lloc molt aviat. Al final dels anys vint, la pintura d'Amat ja tenia una personalitat definida i ben diferent de la del mestre, tant en l'aspecte temàtic com en l'estilístic.

    L'any 1928, data de la seva primera exposició individual a les Galeries Dalmau de Barcelona, aleshores un dels principals centres de difusió de l'art europeu d'avantguarda a l'Espanya de la preguerra, marca una fita molt importat en la carrera d'Amat. D'una banda, n'assenyala el reeixit debut com a pintor professional a la seva ciutat natal; de l'altra, situa la irrupció en el panorama artístic d'un artista independent i d'una singular maduresa.

    Entre el 1933 i el 1935, Amat va viure el seu periple particular a París, que aleshores encara era la capital de l'art internacional. Abans de l'esclat de la Guerra Civil Espanyola, hi ha documentades tres estades seves a la ciutat del Sena, gairebé sempre coincidint amb la tardor, més llargues la primera i l'ultima, i més breu la segona. En aquests viatges, el pintor va entrar en contacte in situ amb les grans obres de l'impressionisme, es va familiaritzar amb els tresors del Museu del Louvre i, sobretot, va pintar sense descans. Quan va tornar de París, va portar unes panoràmiques delicioses dels ponts del Sena i dels racons més pintorescos de la ciutat. Aquest contacte amb París va deixar també una empremta important gràcies a la coneixença i amistat amb dos pintors veterans que havien pres part en les avantguardes del començament del segle: els fauves Albert Marquet i Raoul Dufy.

    El temps de la Guerra Civil va ser amarg i difícil per a Amat i per a tota la seva generació, l'anomenada «generació perduda», homes i dones a qui les convulsions i els esdeveniments històrics dels anys trenta i quaranta van tallar la vida pel mig. El 1936, poc temps després de casar-se amb Isabel Girbau, el pintor va veure morir afusellats, a Sant Feliu de Guíxols, el seu sogre i el seu cunyat. Els seus pares van viure ocults en una masia la major part de la Guerra. El 1938, durant un fort bombardeig aeri de Barcelona, va néixer Isabel, la primera dels seus tres fills.

    Acabada la contesa, el pintor va reprendre les exposicions a Barcelona i el 1940 va establir un acord verbal d'exclusiva amb Joan A. Maragall, propietari de la Sala Parés, un pacte que ambdós van mantenir fins a la mort d'Amat el 1991. Poc temps després, el 1941, va ingressar com a professor a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, una activitat que va exercir fins que es va jubilar el 1972. En els anys foscos de la postguerra, Amat va ser contertulià assidu de les reunions d'un dels escassos cenacles artístics de Barcelona, La Colla, un grup que s'aplegava al voltant de l'hospitalària i exquisida pintora d'origen georgià Olga Sacharoff i en què militaven personalitats destacades de la cultura catalana contemporània, com els músics Frederic Mompou i Eduard Toldrà, els pintors Josep Puigdengoles i Josep Mompou, l'escriptor Josep Millàs i Raurell, l'editor Joan Seix, l'escultor Enric Monjo i el ceramista Josep Llorens i Artigas, entre altres.

    Els anys cinquanta i seixanta van ser els de la maduresa creativa d'Amat i de la seva consolidació professional més enllà de l'àmbit artístic barceloní, on des del començament dels anys trenta ja tenia una notorietat considerable i una cotització gens menyspreable, i on havia obtingut el reconeixement gairebé unànime de la crítica en els certàmens oficials en què havia participat. El 1949 va poder reprendre les  campanyes periòdiques de paisatge urbà al seu estimat París. El 1954 va obtenir el premi José Ramón Ciervo, a la II Bienal Hispanoamericana, celebrada a l'Havana. El 1955 li va ser atorgat el premi Sant Jordi de la Diputació de Barcelona i, el 1963, l'Ynglada Guillot de dibuix. També va fer exposicions a Madrid, París, Brussel·les i a diverses ciutats espanyoles i americanes.

    El 1988, el president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, va lliurar al pintor la Creu de Sant Jordi, un reconeixement públic a una trajectòria de tres quarts de segle que Amat va rebre amb una especial emoció. Poc temps després, el 1990, va morir la seva esposa, Isabel Girbau, a qui el pintor només va sobreviure uns mesos. Amat va morir el 17 de gener de 1991. Complint la voluntat de l'artista, fou enterrat a la ciutat de Sant Feliu de Guíxols.

    Jordi González Llàcer