Espai Carme Thyssen

L'exposició

Ciutats i espais habitats

DEL 12 DE JULIOL AL 18 D'OCTUBRE DEL 2015

Barcelona-Paris-New York. D'Urgell a O'Keeffe

Col·lecció Carmen Thyssen

L'exposició mostra com ha evolucionat la representació de la ciutat des del Romanticisme fins a les Avantguardes, i les tres metròpolis del títol en són l'exemple.

Les influències estètiques i la personalitat dels artistes a l'hora de tractar el tema expliquen aquest pas del segle dinou al vint : el trànsit del món rural a la vida urbana i la transformació de la societat. Barcelona, París i Nova York són les protagonistes, però també els que hi viuen. Ciutadans que, immersos en el remolí urbà, busquen la intimitat sigui en l'espai domèstic, sigui en un jardí tancat.

  • compartir

L'exposició pam a pam

Un itinerari per la mostra

  • I. Despertar d'un nou món

    I. Despertar d'un nou món

    Amb l'arribada de la modernitat, el Romanticisme passa a evocar el paradigma d'un món que és fruit del retrobament espiritual de l'individu amb l'essència de la natura. El món rural deixa pas a la culminació de la revolució industrial i, per consegüent, a la transformació de l'entorn i de la vida quotidiana.

    . Sala 1. En el paisatge de pau i tranquil·litat evocat per l'artista ja germina el canvi del nou entorn sorgit de la industrialització. La irrupció de la llum serà el principi de la transformació dels hàbits socials rutinaris.

    Obres de Urgell, Meifrèn, Luce ...

     

     

     

     



     

     

     



  • II. Barcelona: una ciutat viscuda

    II. Barcelona: una ciutat viscuda

    L'organització de l'Exposició Universal del 1888 mostra al món una Barcelona moderna; aquest esdeveniment li aporta un ambient cosmopolita. Un nou horitzó de progrés i prosperitat feia veure el futur amb optimisme. Els barcelonins van ser testimonis d'una transformació urbanística i, al mateix temps, de la propagació de noves formes de vida, oci i relacions socials que convivien amb la tradició.

    . Sala 2.  A la Barcelona de la segona meitat del dinou ja s'hi intueix la urbs cosmopolita que consolidarà la seva vocació internacional al llarg de les primeres dècades del segle vint.

    Obres de Pursals, Pellicer, Sanvicens...



  • III. París: instants eterns

    III. París: instants eterns

    Al segle XIX, cent anys després d'haver estat el model de revolució política de la seva època, París es va voler convertir en la ciutat més moderna del món. Fins a mitjan segle XX serà, així, l'epicentre de l'art occidental, amb una colònia d'artistes establerts a la ciutat i escoles vinculades a alguns dels millors pintors del moment. 


    . Sala 3. La història, els carrers i un bon nombre d'edificis emblemàtics de París quedaran immortalitzats en les teles de molts artistes que es van sentir atrets per la Ciutat de la Llum.


    Obres de Pissarro, Puigaudeau, Amat...

     



  • IV. De portes endins

    IV. De portes endins

    De l'espectacle del carrer a la intimitat de la casa; del moviment incessant a la tranquil·litat i el silenci. Els habitants obren la porta i comparteixen amb l'espectador les seves estances, la quotidianitat més íntima, que desperta la poètica dels espais. L'ésser humà és el protagonista de la història, l'individu que viu en comunitat a la ciutat i a la llar.


    . Sala 4. Els interiors, espais íntims i femenins, conviden a les complicitats de la convivència. Relacions interior-exterior on s'expressen anhels més enllà de la quotidianitat. 

    Obres de Holsoe, Barrau, Lobre...

    . Sala 5. En aquests espais domèstics es busca la tranquil·litat reparadora que contrasta amb el ritme frenètic de la metròpolis, i la dona n'és protagonista. La darrera estança de l'espai habitat ens porta al jardí, a l' evocació del paisatge enyorat.

    Obres de Corot, Morisot, Pruna...

    . Sala 6. Les flors tornen a ser protagonistes en la naturalesa ordenada del jardí domèstic. Flors que, tant a l'exterior com a l'interior de la llar, anticipen el repòs espiritual que habita en el jardí de la casa.

    Obres de Monet, Meifrèn, Kokoschka...

  • V. New York: projecció cosmopolita

    V. New York: projecció cosmopolita

    Al segle XIX, Nova York es transforma: el 1835 ja és la ciutat més gran dels Estats Units. Els artistes s'inspiren en escenes quotidianes i plasmen els inicis de la transformació de la ciutat que va ser paradigma de modernitat durant bona part del segle XX.


    . Sala 7. A la base de la construcció de la gran metròpolis hi ha l'impacte de la immigració i les relacions de barri, amb moments d'oci i esbarjo.

    Obres de Brown, Kuhn, Pène du Bois...

    . Sala 8 . La geografia urbana és el nexe d'unió dels artistes, des de l'abstracció fins a l'hiperrealisme i el fotorealisme. 

    Obres de O'Keeffe, Estes, Nesbitt...