Espai Carme Thyssen

L'exposició

Ciutats i espais habitats

Del 25 de juny al 30 d’octubre del 2016

La il·lusió del Far West

Col·lecció Carmen Thyssen i el Museu Thyssen-Bornemisza

L’exposició de l’Espai Carmen Thyssen, comissariada per Miguel Ángel Blanco, ens trasllada al Llunyà Oest americà, un territori mític on la llegenda sempre ha precedit la realitat.

Ens proposa ser exploradors contemporanis d’una història que coneixem de manera esbiaixada. La mostra rememora des de les empremtes dels primers conqueridors espanyols del segle XVI, fins a l’imaginari que s’ha popularitzat en gran mesura per la difusió cinematogràfica del gènere del western.

Per construir aquest relat, l’exposició presenta mapes d’època, pintures, escultures, gravats, aquarel·les i objectes antropològics que mostren la idealització d’un territori que passa a ser el context perfecte per a la projecció dels somnis, pintures que mostren un Nou Món que pocs havien trepitjat i que l’art occidental representa per primer cop. Obres que plasmen, entre l’antropologia i la fantasia, la vida en aquests paisatges de les tribus índies.

Les peces provenen de la Col·lecció Carmen Thyssen, Museu Thyssen-Bornemisza, Museu Nacional d’Antropologia, Museu Naval, Museu Nacional de Ciències Naturals, Filmoteca Espanyola, Museu del Cinema Col·lecció Tomàs Mallol i col·leccionistes privats.

La Col·lecció Carmen Thyssen i el Museu Thyssen-Bornemisza conserven les úniques obres d’art de l’Estat Espanyol que il·lustren aquest episodi de la història americana.

Descarrega't l'App de l'exposició

  • compartir

L'exposició pam a pam

Un itinerari per la mostra

  • I. Explorar el nou món

    I. Explorar el nou món

    A l’Oest, la llegenda precedí a la realitat. Des de Florida i Nou Mèxic, les expedicions espanyoles van partir a la recerca de riqueses fantasioses i l’expansió de les colònies britàniques avançava imparable, obeint a un destí manifest, vers un nou Edèn. Es va trigar segles a cartografiar aquesta gran terra incògnita i els mapes primerencs mostren els itineraris de les expedicions, la ubicació de les tribus, els presidis, les missions i les primeres ciutats. El Mississipí fou una llarga frontera, també psicològica, i eix de colonització; en el seu curs alt, les cataractes de Sant Antoni es van convertir en símbol de pèrdua de la naturalesa virginal.

  • II. Pobles i paisatges inèdits

    II. Pobles i paisatges inèdits

    La representació de la grandiosa naturalesa nord-americana estigué molt influïda pel Romanticisme. En aquesta sala podem seguir la gestació, encara als estats de l’Est, d’una forma de paisatgisme sublim, elaborat pels pintors de l’Escola del Riu Hudson, que es traslladarà progressivament cap a l’Oest, veient en aquelles espectaculars terres verges un nou Edèn, seguint en gran mesura la fórmula establerta per Albert Bierstadt.

    Els artistes sensibilitzaren a ciutadans i governants per a que protegissin les àrees naturals més valuoses, com Yosemite i Yellowstone, a través de l’innovador sistema de Parcs Naturals.

  • III. Indis a les Grans Planúries

    III. Indis a les Grans Planúries

    La vida de les tribus índies a les Grans Planúries va fascinar als artistes. Seguint les passes de Geroge Catlin i Karl Bodmer, els artistes que van viatjar a l’Oest durant la segona meitat del segle XIX van anar consolidant un gènere pictòric de gran èxit que mostrava les costums d’una raça observada a vegades amb una genuïna admiració i d’altres a través del filtre dels prejudicis, i gairebé sempre amb una intensa connexió amb el paisatge.

    També els paranyers, els cowboys i els soldats foren figures enaltides per artistes tan popular com Charles M. Russell i William T. Ranney; no obstant, a mesura que les tribus eren delmades i reduïdes a les reserves, els artistes van sentir la necessitat de mostrar la seva cultura agonitzant i alguns d’ells contribuïren a recopilar els tresors antropològics que conservem avui dia. 

  • IV. Karl Bodmer i la memòria dels mandan (I)

    IV. Karl Bodmer i la memòria dels mandan (I)

    Al 1832, el jove però ja conegut paisatgista, Karl Bodmer, va acompanyar a l’alemany Maximilian zu Wied-Neuwied en un primerenc viatge d’investigació antropològica al llarg del Missouri. El príncep Maximilian havia estat, juntament amb Humboldt, deixeble de Johan Friederich Blumenbach, de qui va aprendre a viatjar científicament, amb metodologia, ordre i exhaustivitat en la recol·lecció de materials i informació.

    A Boston, el general William Clark, superintendent d’Assumptes Indis, els proporcionà un passaport per a poder seguir el seu viatge a bord del Yellowstone. Durant la ruta es relacionaren amb diferents grups indis com ara els sioix, assinibione, cree, gros ventres o peus negres. Els dibuixos de Bodmer, que detallen les característiques racials, vestimentes, estris i rituals, es transformaren, ja a Europa, en el fabulós conjunt de 81 estampes il·luminades a mà que il·lustren els Viatges a l’interior de Nord-amèrica, el llibre que va recollir les observacions de l’antropòleg.

  • V. Karl Bodmer i la memòria dels mandan (II)

    V. Karl Bodmer i la memòria dels mandan (II)

    Bodmer i Maximilian passaren l’hivern de 1833-34 prop del fort Clark, on van conviure amb els hidatsa i sobretot amb els mandan, una tribu tradicionalment pacífica. Els mandan visitaven la seva cabana i ells també eren convidats al campament, on van assistir a diversos rituals.

    Els dibuixos de Bodmer estan realitzats amb un detall extraordinari; alguns retrats van exigir tot un dia de posat. Aquest treball de camp, etnogràfic i artístic sobre els mandan va adquirir especial rellevància perquè el 1837 una epidèmia de verola va provocar l’extinció de la tribu.

  • VI. Remington, el vell Oest americà

    VI. Remington, el vell Oest americà

    Amb dinou anys, Fredreric Remington (1861 – 1909) va fer el seu primer viatge a l’Oest. Pogué veure tot allò que havia imaginat de petit: les grans planúries, els ramats de búfals ja molt disminuïts i els darrers enfrontaments entre la Cavalleria dels Estats Units i les tribus nadiues americanes.

    Remington amb les seves il·lustracions i pintures va contribuir a posar de moda les aventures de l’Oest, protagonitzades gairebé sempre per un cowboy i un soldat de cavalleria, convertint a qui abans era el “noble salvatge” en enemic acèrrim de la voluntat patriòtica.

    En la millor de les seves sèries, la de nocturns, es va interessar per experimentar amb els avenços tecnològics com ara la llum de flash; aquestes obres mostren una visió menys narrativa, més fosca i silenciosa sobre l’Oest.

    La seva inquietud artística el va portar a explorar en el camp de l’escultura, on queda manifesta la seva passió pels cavalls, animals pels qui sentia tanta estima que en seu epitafi va manar inscriure: He knew the horse.

  • VII. Indis i vaquers

    VII. Indis i vaquers

    La vida índia i les aventures a l’Oest s’introdueixen ben aviat en la cultura popular, des de que el 1826 James Fenimore Cooper publica el supervendes L’últim dels mohicans. La literatura, el cinema i la televisió, la historieta i els jocs infantils no han deixat mai d’interessar-se per aquests temes, aconseguint que els sentim com a propis.

  • VIII. La Biblioteca del Bosc

    VIII. La Biblioteca del Bosc

    Miguel Ángel Blanco ret homenatge a les terres i als pobles de l’Oest amb una selecció de llibres-capsa que formen part de la seva Biblioteca del Bosc, projecte escultòric que recrea experiències i visions, expressades en dibuixos, imatges i composicions amb materials de la natura.

    Aquest conjunt resumeix els seus viatges i experiències als parcs nacionals de l’Oest nord-americà, i a través del qual, Blanco comparteix amb nosaltres un ideal del vida que, des dels lakota als navajos, van cercar els indis: “caminar en la bellesa”, harmonitzant terra i cel, cos i esperit.