Espai Carme Thyssen

L'exposició

Ciutats i espais habitats

del 16 de juliol al 15 d'octubre 2017

Un món ideal, de Van Gogh a Gauguin i Vasarely. Col·lecció Carmen Thyssen

Realitats diverses

Integrada per una cinquantena de quadres, Un món ideal, de Van Gogh a Gauguin i Vasarely. Col·lecció Carmen Thyssen vol posar de relleu la humanització d’un art que busca la bellesa, no només en la composició, sinó també en l’ànima del paisatge que envolta el ser humà.

El recorregut presenta tres maneres de mirar, observar i interpretar el món: l'objectivitat del naturalisme, l'estudi lumínic dels impressionistes i l'experimentació d'un nou ordre des de l'art d'avantguarda.

Més enllà de la simple contemplació dels quadres, Un món ideal, de Van Gogh a Gauguin i Vasarely convida l’espectador a descobrir la diferència entre realitats habitades i realitats desitjades gràcies, també, al diàleg entre les obres.

  • compartir

L'exposició pam a pam

Un itinerari per la mostra

  • Un món ideal

    Un món ideal

    . Sala 1 : Un món ideal presenta un recorregut a través l’experiència estètica en la percepció del paisatge des del naturalisme fins a les avantguardes. Quan la pintura pren el repte de convertir el món en imatge, la percepció de l’entorn ja no tornarà a ser igual.

    Obres de : Gauguin, Sisley, Guillaumin...

  • I. A imatge d’allò real

    I. A imatge d’allò real

    El naturalisme (darrer terç del segle dinou) és un estil artístic que vol reflectir fidelment la realitat basat, sobretot, en el mètode científic i en el positivisme. Tot i que semblaria que el naturalisme i el realisme estan oposats al romanticisme, no es pot entendre l’aparició d’aquestes dues posicions si no és com a un epíleg romàntic.

    . Sala 2 L’obra Molí d’aigua a Gennep (1884) de Van Gogh és un clar exemple de la voluntat del naturalisme de representar el paisatge i la presència humana sense cap concessió a l’idealisme.

    Obres de : Van Gogh, Urgell, Martí Alsina…

    . Sala 3 : El realisme d’escenes contextualitzades en un entorn mediterrani, a dia d’avui traslladen certa nostàlgia d’un passat més harmònic en la relació vivencial amb la natura, més còmplice i depenent. Les noves relacions establertes entre l’individu i el món troben resposta en la modernitat. 

    Obres de : Rusiñol, Meifrèn, Amat...

  • II. El món, un immens jardí

    II. El món, un immens jardí

    L’impressionisme desenvolupa la visió analítica del paisatge, la percepció científica de la llum, sense abandonar la mirada poètica, capaç d’atrapar en l’eternitat de la pintura la fugacitat de l’instant.

    . Sala 4: L’artista canviarà l’estudi per treballar a l’aire lliure i copsar una natura viva, despullada de la seva pell, tota ella esclat de llum.

    Obres de : Pissarro, Bilbao, Regoyos...

    . Sala 5: El diàleg entre el paisatge campestre i el jardí particular, posarà de relleu la cerca i la necessitat humana de la connexió amb la natura, deixant testimoni d’aquest vincle a través de la imatge pintada.

    Obres de : Galofre, Pla, Cabral...

    . Sala 6: Paradís, jardí o hàbitat enmig de la natura, la pintura ens descobreix una relació amb el món profundament significativa. També en els espais recollits, on tot esdevé tranquil i bucòlic.

    Obres de : Llimona, Pinazo, Martínez Cubells...

  • III. Geografies de l’ideal

    III. Geografies de l’ideal

    Sense allunyar-se de la voluntat de representar el món des d’un ideal, ja sigui concret o abstracte, les obres que formen part d’aquest àmbit de Geografies de l’ideal, tenen un caràcter eclèctic, com la mateixa realitat del segle XX. En l’art d’avantguarda desapareixen els límits.

    . Sala 7 : La necessitat d’un nou ordre en la relació de l’individu amb el món obre el camp a l’experimentació. El 1906 a Catalunya s’inicia el Noucentisme. La seva voluntat de representació idíl·lica del món és un dels aspectes que va facilitar el pas al surrealisme.

    Obres de : Sunyer, Girona, Planells...

    . Sala 8 : Des del cubisme, el constructivisme, l’op art... L’artista voldrà copsar l’estructura del món, reconèixer en l’art el pensament o representar allò intangible, aconseguint que la realitat esdevingui infinita.

    Obres de : Vasarely, Torres-García, Segal...